Entrades

L’amor entre els pares, el millor educador

Per Javier Vidal Quadras

Afirma Carlos Llano: “la condició ineludible perquè la família es constitueixi com a àmbit formatiu del caràcter dels fills és l’amor ferm dels pares […]. La inducció del caràcter és, diríem, una emanació de l’amor conjugal, una extensió -quasi un apèndix- seu: els pares no haurien res més a fer més que estimar-se de manera constant, plena de confiança i responsable. Caldria després, sí, recomanacions, tècniques, fórmules, processos i receptes positives per aconseguir l’objectiu (de formació) dels fills, però totes les recomanacions per a això seran només un cap d’agulla en el profund i extens univers de l’amor familiar en què es desenvolupin. Si més no, es pot afirmar sense equivocació que aquestes recomanacions, sistemes, tècniques, fórmules, processos i receptes seran brodats en el buit si no es donen dins l’espai de l’amor familiar, la primera i imprescindible condició, i gairebé l’única “.

L’ésser humà és un ésser per a l’amor. De l’amor ve, en l’amor viu i l’amor va. En la mateixa mesura que ens estimem a nosaltres mateixos ens assemblem cada vegada més als animals, que són, si se’m permet una expressió un tant humanitzada, ‘naturalment egocèntrics’, centrats en si mateixos. L’home no. Ha estat creat per a estimar i aquí és on troba la seva felicitat. Paradoxalment, l’ésser humà, quan s’oblida de si és quan millor s’atén, perquè aquest abdicar d’un mateix és el camí cap a la perfecció humana, que el situa en l’àmbit que li és més propi, el de l’amor als altres.
Read more