Entrades

Nou segons

Per Juan Serrano

El projector congela la pel·lícula a la pantalla.

La imatge que tots veiem ara mostra el rostre d’un home de mitjana edat que sembla estar commocionat.

Roberto Benigni, director i actor de "la Vida es bella"

En la seva expressió facial podem llegir també sentiments de por, tristesa i una barreja de preocupació, incredulitat, amb clars símptomes d’estar aclaparat per la situació.

La pel·lícula continua. Quan es para una vegada més, veiem la mateixa cara a la pantalla, però aquesta vegada el rostre mostra una expressió facial dramàticament diferent (mai més ben dit, suposo): d’entusiasme, alegria i emoció. El pare (pel que hem pogut saber a partir del fragment de pel·lícula entre les dues imatges congelades, en el qual apareixia un nen al costat dret) està entestat ara (podríem afegir que d’una manera molt convincent) en què el nen cregui que “tot és part d’un joc”, on el primer a obtenir mil punts, guanya un tanc, “un de veritat”, afegeix amb orgull.

Arribats a aquest punt, m’imagino que tu, lector, hauràs endevinat que la pel·lícula de la qual estem parlant és en efecte, la famosa “La Vita è Bella”, de Roberto Benigni.

El temps entre els dos fotogrames? (Amb cares radicalment diferents): una mica més de nou segons i una mica menys de deu (ho vaig comprovar amb un cronòmetre!). Nou segons.

¡Nou segons! Read more

Un Sindicat de Pares ?………¿ Però de què aneu?

Per Juan Gratacos

L’altre dia un bon amic em preguntava … .. Però tot això del Sindicat de Pares? …. Per a què? Per què?

Li vaig respondre que estàvem per ajudar, formar i informar a ser millors pares i educadors, en definitiva, per aconseguir entre tots una educació de qualitat per als nostres fills.

Volem unir esforços per ser una veu forta, fer dels pares un “col·lectiu unit” davant tots aquells reptes que la societat ens llança diàriament i que ens preocupen: salut, xarxes socials, comunicació audiovisual, adolescència, drogues etc ..

La riquesa del que publiquem a la nostra web, que us animo a visitar a www.sindicatdepares.com, és que prové dels propis pares. Sou vosaltres els que amb les vostres aportacions i experiències que ens podeu fer arribar podrem enriquir-nos i ajudar-nos entre tots en la complicada tasca diària de ser millors pares i educadors.

I amb l’objectiu de millorar i aportar alguna cosa més cada dia, avui estrenem una nova secció al nostre web a la qual hem volgut cridar, “FORA DE SÈRIE”.

Històries inspiradores de personatges reals, que “tot fill ha de conèixer i tot pare recordar”, plenes de força, que segur ens aportaran detalls d’immens valor. La nostra primera història és la de Romeo Dallaire. Recordeu el genocidi a Rwanda? Llegeix l’article i apassiona’t.

L’altre gran objectiu del Sindicat de Pares, és el de denunciar, alertar, i ser “veu” davant situacions que vulnerin la llibertat o el dret dels pares a ser els principals educadors dels nostres fills. Per això en la nostra essència està la de ser un “col·lectiu de lluita”.

Actualment hi ha un projecte de llei que està en tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats i que segons diversos informes preparats pel Sindicat és inacceptablement intervencionista en molts àmbits de la vida.

Entre altres aspectes per a nosaltres com a pares i educadors, no és acceptable ja que es produeix una intromissió en aspectes tan importants com la llibertat d’educació i elecció.

El Sindicat ha decidit donar suport a una iniciativa que un grup de pares i professionals ha emprès per donar una millor informació sobre el que aquesta Llei pot suposar en molts àmbits i les maneres propostes per a una visió de com aquesta llei pot ser millor i menys intervencionista i subjectiva .

Us animem a que visiteu el BLOG, www.igualdadsinexcusas.com i li ho doneu suport.

El Sindicat no s’atura!!, Però necessitem el vostre suport, col·laborant, difonent i donant suport a les iniciatives que posem en marxa per defensar la nostra llibertat.

“No existeix la llibertat, sinó la recerca de la llibertat, i aquesta recerca és la que ens fa lliures” Carlos Fuentes (1929 -?) Periodista i escriptor mexicà.

Juan Gratacos

President del Sindicat de Pares

Qui ha de moure el bressol de les nostres famílies ?

Per Sara Perez-Tome

Tenim el dret i el deure de “sindicar els valors familiars” que ens ajudin de veritat? Sí que el tenim però depèn de cada un de nosaltres, precisament aquesta és també la nostra responsabilitat.

En els últims 15 anys, i més aviat de pressa que a poc a poc, ens han anat robant  tant del calaix de la roba interior com del moneder, és a dir la nostra intimitat i la nostra economia. Sense voler i per falta de reflexió ens hem deixat buidar de contingut els nostres “petits tresors” educacionals i familiars.

Potser per manca de temps, potser per miopia de no saber veure el que en el transcurs del temps podíem perdre, potser per abús de confiança en els que manen perquè els hem votat tots … El que està clar és que hem entrat de ple en un “sistema de Apartheid” sobre les estructures familiars, tan radical com “el racisme” que es va viure a Sud-àfrica fins a l’arribada de la revolta de Mandela i els seus seguidors. Avui més que mai necessitem la unió de les famílies a través d’una organització, que no siguin ni les ONG’s, ni els líders polítics amb els seus programes electorals. La unió de les famílies s’ha de “sindicar” de manera -independent- perquè Els pares siguem capaços -urgentment- de delegar en algú que crea i entengui profundament a LA FAMÍLIA I ELS SEUS CIRCUMSTÀNCIES.

Avui més que mai necessitem idees per posar en marxa equips de persones que:

1. no treballin des de l’individualisme sinó des de la necessitat d’entendre i  servir a la Família Tribal (L’agrupació en tribus és la millor manera de créixer units pels mateixos valors.)

2. que no tingui interessos particulars ni partidistes. Tampoc hem de voler formar un altre partit polític que utilitzi els nostres vots per captar vots de gent bona i sana.

3. que qui ens representi entengui PENSI DE MANERA DIFERENT al políticament correcte mogut només per índexs d’audiència o en clau de rendibilitat.

4. NO necessitem que entenguin NI DE JUSTÍCIA NI DE DEMOCRÀCIA ni tan sols D’IGUALTAT. D’això JA ENS HO DONEN O ENS treuen LES LLEIS A CAPRICI DELS POLÍTICS I LA SEVA IDEOLOGIA. No necessitem d’aquests conceptes perquè els coneixem i són insuficients per viure en harmonia familiar, els nostres valors SI que es basen principalment en el respecte i el suport mutu i llavors sorgeix la nostra peculiar forma de manejar entre nosaltres i amb els nostres fills:

En família no hi ha DEMOCRÀCIA: Perquè no tots estan obligats a aportar sempre de la mateixa manera, ni tots reben per igual sinó que només se li dóna més a qui més ho necessita.

En família tampoc hi ha JUSTÍCIA: Perquè el que menys s’ho mereix és el que més ens necessita.

En família no hi ha IGUALTAT: perquè tots som diferents però complementaris i vivim la unitat des de la diferència sense que això hagi de ser motiu d’enfrontaments.

Antropològicament parlant els sentiments de família són anteriors a la civilització, la indústria i les lleis. L’home no només és sociable per naturalesa sinó que en grup és també AMABLE, per naturalesa. Quan algú sol o en grup deixa de ser amable té un problema de resoldre tot sol o amb els que més l’estimen pel que és, TEVA FAMÍLIA. Ja que els que l’estimen pel que té no van a moure un dit per ell.

Les lleis estan omplint les nostres llars de solitud i infelicitat i on només tenen espai el comandament a distància, una nevera amb “els capricis de la mare” i una dutxa calenta sense temps límit de consum. El millor de nosaltres ho deixem per al carrer i els CONEGUTS -AMICS, que et volen per la teva bellesa, la teva joventut, el teu Ipod, el teu nou cotxe, o la teva VISA.

Reinventar la FAMÍLIA NATURAL I ESTABLE BASADA EN VALORS INVISIBLES. ON UN TRIA LLIURE I RESPONSABLEMENT UN AMOR PER A TOTA LA VIDA DE FORMA MADURA I RESPONSABLE.

Comencem des de ja a elaborar junts però des de la nostra família un llistat amb els principis que creiem necessaris encara que siguin diferents als que ens dicta la llei. Principis que de veritat ens ajudin a ser feliços, i que ens facin estar més units en cos i ànima als nostres, que no destrueixin l’essència mateixa del que som i cap a on anem, que ens ajudin a conèixer-nos i comprendre’ns millor des de la nostra família d’origen.

S’admeten suggeriments, la bústia és obert per començar una nova etapa que reforci el nostre rol de pares i la nostra família. I després que diguin el que vulguin les lleis, no ens importa. Quan una llei no es fa servir es pot derogar per falta d’ús. Comencem per saber que és el que no volem i triem el que sí és bo per a tots no només per a uns pocs.

SABER ÉS PODER, utilitzeu la XARXA PER ACONSEGUIR SENSE PORS NI COMPLEXOS – EL NOSTRE SINDICAT DE PARES –

ESTEM A LA VOSTRA DISPOSICIÓ PER TREURE A LA LLUM LES EXPERIÈNCIES MÉS ÍNTIMES, JA QUE PODEN SERVIR A MOLTS PER COMENÇAR A POSAR ORDRE AL NOSTRE TRASTER FAMILIAR.

LA FAMÍLIA SOM TOTS I SOM MÉS DELS QUE SEMBLA, ELS QUE LA DEFENSEM

Per Sara Perez-Tome

(Http://www.sophya.es)