La prohibició de les xarxes socials a menors

Austràlia prohibirà que els menors de 16 anys tinguin comptes en xarxes socials a partir del 10 de desembre. Les plataformes hauran de tancar els comptes dels menors existents i evitar que creuen noves, usant sistemes de verificació d'edat més estrictes.

L'objectiu és protegir els nens perquè molts estan exposats a contingut nociu: misogínia, baralles, trastorns alimentaris, suïcidi, assetjament sexual i ciberassetjament. Un estudi va mostrar que el 96% dels nens de 10 a 15 anys usen xarxes socials i 7 de cada 10 han vist contingut perjudicial.

Les plataformes afectades inclouen Facebook, Instagram, TikTok, YouTube, X, Snapchat i altres. No es prohibeixen YouTube Kids, Google Classroom ni WhatsApp. Les empreses que no compleixin rebran multes.

El govern no ha especificat quines tecnologies hauran d'usar-se per a verificar l'edat, però esmenta opcions com a documents oficials, reconeixement facial o de veu. També deixa clar que no n'hi ha prou que l'usuari declari la seva edat ni amb el permís dels pares.

Meta ha anunciat que començarà a tancar comptes d'adolescents fins i tot abans que la norma entri en vigor.
No obstant això, es dubta de l'eficàcia de la mesura: els sistemes de verificació no sempre funcionen, les xarxes tenen ingressos molt alts i els joves ja estan buscant maneres de saltar-se la prohibició (comptes falsos, VPN, apps alternatives o comptes compartits amb pares).

Austràlia és el primer país que imposa una prohibició total per a menors de 16 anys. Altres països estan aplicant mesures menys estrictes o proposant lleis, però cap tan radical.

Vivim en una societat plena de pantalles i estímuls digitals, i els nens estan exposats a ells cada vegada abans. El repte ja no és decidir si han d'usar tecnologia, sinó com acompanyar-los perquè tinguin una relació sana, crítica i equilibrada amb el digital.

Durant anys, moltes famílies s'han centrat en controlar: limitar temps, bloquejar continguts o evitar dispositius. Però els estudis mostren que el més eficaç no és només restringir, sinó dialogar, acompanyar i educar. Els adolescents que reben orientació desenvolupen més criteri, saben identificar riscos i demanen ajuda quan la necessiten.

L'alfabetització digital no és només saber usar aplicacions: és gestionar informació, comunicar-se amb seguretat, crear continguts ètics, protegir la privacitat i resoldre problemes. És una competència bàsica per a la ciutadania actual, i els nens necessiten aprendre-la amb suport adult.

Un gran risc és la desigualtat digital: no totes les famílies tenen els mateixos recursos, coneixements o temps per a acompanyar als seus fills. Per això, les polítiques públiques han de fer costat a les famílies, no sols repartir dispositius.
L'impacte emocional també preocupa: l'ús excessiu de pantalles es relaciona amb ansietat, problemes de somni i aïllament. L'objectiu no és prohibir la tecnologia, sinó ensenyar a usar-la amb equilibri, amb normes clares i amb adults presents que guiïn.

Els controls parentals ajuden, però no substitueixen a l'educació ni a la presència adulta. L'essencial és la relació: estar disponibles, dialogar i donar exemple. Els nens aprenen més del que veuen que del que els diem.

En definitiva, la veritable educació digital es construeix a casa i requereix temps, acompanyament i coherència. No es tracta de controlar més, sinó d'educar millor.

Des del Sindicat de MPares us animem a involucrar-vos en aquest acompanyament i dialogo amb els vostres fills.