Vés al contingut

La supèrbia del Departament d'Ensenyament

colegios
Educació
Ensenyament

Des de la creació del Sindicat de MPares ens han arribat casos de pares preocupats, preocupadíssims, per no poder portar als seus fills a escoles que ells han triat. La causa és sempre l'administració. El Departament d'Educació i els seus decrets, coarten el dret dels pares a triar escola.

 

Ha estat a poc a poc, primer, de forma més tímida, sota la potestat de trobar una plaça educativa per a cada nen i poder organitzar de manera competent. Separant germans, bessons!, enviant als nens lluny de casa quan tenen una escola al costat, fent que els pares hagin d'anar i tornar, com si la gent disposés d'hores per a portar al nen a escola. No permetent que nens i nenes vagin a l’escola a la qual ells van anar de petits i on van ser tan feliços o aquella que trien perquè els interessa un horari extens o una extraescolar determinada.


També existeixen aquells casos sagnants en els quals amb informes de psicopedagogs que recomanen canvi de col·legi, han decidit ignorar-los, ja que no entren en els supòsits determinats en els decrets: canvi de domicili, canvi de domicili de treball, etc.
Temes de bulliyng, repeticions, divorci dels pares, etc. Hi ha molts casos que aconsellen canviar a una nena o a un nen d’escola, fins i tot a meitat de curs. Altres vegades és a final de curs quan els pares angoixats han de prendre la decisió.


Però no, la conselleria és la que decideix pels pares, com si ells no sabessin el que és millor per als seus fills.
Si no entres en el sistema a la primera i la teva escola té molta demanda, t'envien on volen, sense respectar el teu dret a triar.
Casos molt greus de canvi de titularitat de l'escola o de tancament. O el cas més últim i sagnant: el col·legi Mary Ward, on un procés fosc i sense cap mena de transparència ha deixat a centenars de nens sense escola ni possibilitat de triar.


Però és que a més, existeix un altre tema dolorós per als pares: el tracte que reben dels funcionaris d'Ensenyament. "T'enviarem on considerem i les teves preferències no ens importen res" sol ser en molts casos, encara que hi ha excepcions positives, el tracte rebut.
Cal vigilar amb el Pacte contra la Segregació, però els drets individuals a fregir mones. Drets individuals dels nens? No saben el que són.
Ja es mala sort, un conseller al qual tota l'escola pública i part de la concertada demana la dimissió, el pitjor de tots els consellers i mira que n'hi ha hagut dolents.


Un departament al qual no li interessa mirar pels nostres joves sinó quadrar els seus números i anar fent. Tampoc li importen molt els seus professors, estan en precari i sense saber temaris de l'any que ve, com aplicaran els decrets sense concretar i com cobriran els forats. Sempre legislant sense comptar amb els professors, ara un pas més: legislar contra ells.
Tots som inclusius, tots volem el bé de tots els nois i noies, si no malament ens anirà, però això de pretendre gestionar sense escoltar a ningú, és un símptoma de la supèrbia i la mala gestió.


Casos i més casos, ens arriben de tot arreu de Catalunya, sense parar, intentem ajudar-los; així i tot amb l'administració hem topat, només els queda recórrer i passar un mal estiu amb l'angoixa de no saber a on aniran els seus fills el curs que ve.