Document de treball: Reflexions sobre l’educació durant la pandèmia

La primera de les conclusions que es dedueixen és que el model educatiu ha de canviar. Tant si tornem a confinaments com si no, hem d’introduir ja, el canvi tecnològic que demanda la societat en les escoles.

Al marge de que una classe presencial no es pot substituir per una reunió de zoom, tant a nivell de metodologia com a nivell d’usabilitat, el canvi ha de ser gradual però definitiu.

Pràcticament tots les mares i pares amb els quals hem parlat estan d’acord que s’ha perdut molt de temps perquè no es podien adaptar les classes a les circumstàncies. No totes les famílies tenen un ordinador o una Tauleta per a cada fill i tampoc tothom sap com usar-lo i treure’n rendiment.

El mateix ha passat amb professors i professores que han posat de la seva part el que han pogut, sense tenir temps d’adaptar classes i exàmens.

Actualment cal canviar la mentalitat, la manera de fer classe, la manera d’avaluar, la manera d’entendre, els mitjans tecnològics a disposició que poden facilitar tant als uns i els altres. I sobretot els continguts. Què ensenyem i perquè.

Ens preguntem que coneixements i habilitats exigiran els treballs del futur. Quins estudis es desenvoluparan en les universitats dins de 15 anys. Aquestes són les preguntes que interessen ara de cara a programar una nova escola.

Els governs discuteixen permanentment sobre dues qüestions: les ideologies i els diners. Perden el temps discutint i discutint sobre segregació, quan la principal segregació és la bretxa digital.

Pares i mares tenen la solució. Ara més que mai és necessària la llibertat dels pares per a triar allò que ells coneixen millor que ningú, com són els seus fills i com volen que s’eduquin.

Seguirem en aquesta línia de parlar amb mares, pares, professors i polítics per a perfilar millor aquest canvi de paradigma.