“No podem pensar de cap de les maneres que els fills pertanyen als pares” (Celaá)

La pàtria potestat és el conjunt de drets que la llei confereix als pares sobre les persones i béns dels seus fills no emancipats, així com el conjunt de deures que també han de complir els progenitors respecte dels seus fills.

La pàtria potestat sempre ha d’exercir-se en benefici dels fills i entre els deures dels pares es troba l’obligació d’estar amb ells, cuidar-los, protegir-los, alimentar-los, educar-los, procurar-los una formació integral, representar-los legalment i administrar els seus béns.

La responsabilitat parental que deriva de la pàtria potestat comprèn el deure d’educar als fills i procurar-los una formació integral (art.154CC)

Per tant, és el deure dels pares decidir com és l’educació que rebran els seus fills.

Aquesta funció que pertany als pares xoca frontalment amb l’asseveració de la ministra d’educació que sosté que “no podem pensar de cap de les maneres que els fills pertanyen als pares”.

L’Estat té el deure subsidiari d’ajudar a les famílies amb aquest deure, mai ha d’anteposar-se als pares ni assumir la seva responsabilitat mentre els pares puguin exercir aquest dret.

La nova llei d’educació la LOMLOE s’apropia el deure dels pares en eliminar de la llei el concepte de demanda social (art. 109). Aquest concepte comporta que l’Estat estigui com a subsidiari dels pares. Ara en desaparèixer la possibilitat de triar és l’Estat qui assumeix el dret d’educació dels fills i relega l’educació concertada a la qual es proposa la mort lenta per inanició.

És necessari tornar a respectar els drets Humans. És necessari respectar l’escola concertada que proposa i disposa pluralitat de centres. És necessari anar a l’arrel del problema de l’abandonament escolar sense perjudicar el dret dels pares a triar el col·legi que volen per als seus fills.